Segons on visquis de Barcelona, és una mica llarg el trajecte fins a Roquetes, però això no va ser impediment per a omplir tot el local a cinc euros l'entrada o a set amb el nou àlbum de CALP.
A les 19:30h arrancava el bolo amb la recent formació barcelonina Desperation, que es va estrenar amb una breu i intensa descàrrega de hardcore metàl·lic. Pel poc que hem pogut sentir de la nova banda, tenen un so que segueix la tradició sense pretensions i, a pesar d'acabar de començar, es nota que viuen i senten el que fan per com es mouen dalt (i abaix) de l'escenari.
Tot seguit sortiren a apunyalar-nos, com ja avisa el seu nom, A Cuchillo, un grup de hardcore beatdown molt macarra que té per cantant un tio amb aspecte de lluitador de Pressing Catch. Malauradament, la veu en prou feines es sentia i els músics a vegades no es sentien a si mateixos, de manera que en alguns moments no aconseguien un so del tot compacte. Tot i aquests habituals problemes tècnics van tocar els seus temes durs a més no poder que ja han publicat en dos àlbums: Tiempos de Violencia (2014) i Estilo A Muerte (2009), més l'split del 2008 Unidos y Fuertes compartit amb Grito (Mex) i Més Que Odi (BCN).Passades les vuit, quan la gana entrava, els pocs entrepans vegans que oferia l'organització van volar, obligant als menys ràpids a sortir a comprar teca pels voltants. Esperem que a la pròxima comptin amb uns quants entrepans més, perquè si hi ha gana, la gent es perd algun grup.
Poc abans de les nou apareixien els músics de Crack del 29 disfressats respectivament de núvia, militar, cirurgià, tigre i plàtan, i amb ells sorgien d'entre el públic uns quants assistents disfressats. Els cracks (del 29) ho van donar tot i el públic va respondre. Tralla amb missatge crític vestida d'ambient festiu que va ser una mica el contrapunt a tanta mala llet repartida abans i després. Què més dir d'aquest grup? Ja quasi es pot dir que són uns (joves) veterans, amb tres àlbums a l'esquena de metall i hardcore abundants en detalls i matisos de diverses influències.
Seguint la dinàmica breu de mitja hora, aproximadament, per grup, els següents en tocar van ser els andalusos Poder de Cambiar, que vingueren des de Jerez per primera vegada a Barcelona. Els hereus de Truth Through Fight descarregaren tota l'energia del seu hardcore punk estil youth crew, que va instigar al públic a fer stage diving, pogo i a corejar els temes-himne. I qui es va moure més que ningú va ser el cantant, que no parava quiet, com ha de ser!
Per últim tocaren els autodenominats Hardcore Warriors de Móstoles: Camino A La Perdición, que abans de provocar els moshpits més violents van deixar sonar una bona estona la clàssica peça Lacrimosa del Requiem de Mozart, que també utilitzen com a intro al disc que venien a presentar: La Llama Se Enciende. Hardcore metàl·lic amb abundants breakdowns i lletres incendiàries que assenyalen als culpables de la misèria humana.
A les 23:15h acabava el concert amb bis inclòs dels mostolenys, i a partir d'aleshores els qui volíem sortir de parranda fins les tantes vam poder-ho fer i als qui volien retirar-se a descansar no se'ls va fer tard. Visca el hardcore en horari guiri!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada